CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

diumenge, 7 d’abril de 2013

The Book of Love

Per a la Bel Olid


   -Mare, sóc jo. Obre els ulls, si et plau. T’haig d’explicar moltes coses. Te’n recordes d’aquell matí que vam anar plegats a la platja de Sant Pol? El dia que hi havia una tempesta de sorra tan forta com no havíem vist mai. Els 3 o 4 caminants, perduts com nosaltres, que intentaven esquivar les onades…la sorra que ens omplia els ulls, el nas, la boca…i el nen que semblava a punt de volar, te’n recordes? Avui he anat a veure aquella platja, mare. M’he emportat el teu últim llibre i m’he assegut en una cafeteria de cara al mar. Feia bon dia. Poca gent i sol. He obert el teu llibre pel mig, tal com tu m’havies ensenyat: llegir un fragment qualsevol, allà on s’obre el llibre, per veure si em diu alguna cosa. Hi sortia el nom de la Lola. Després he obert el llibre per la primera plana. “Si un fragment del mig et diu alguna cosa, llegeix la primera pàgina. I si aquesta també et diu alguna cosa i et fa sentir curiositat, doncs compra el llibre”, em deies. Encara ho recordo. I encara recordo la Lola: menuda i sempre despentinada. Mai me l’havia imaginat de jove, molt jove. I ara mira-la: surt a la primera pàgina. La noia pèl-roja que sempre porta un llibre a sobre. Tancada i insignificant pels altres. Amb els seus texans descolorits i les seves samarretes negres. La mirada intensa amagada sota el serrell sempre massa llarg. M’he estat tot el matí llegint el teu llibre a la platja de Sant Pol, mare. M’he estremit  amb les carícies que us vau fer la primera nit que vau passar juntes, amb la vostra passió que encara crema el paper. M’he entendrit amb la sorpresa de la callada Lola quan tu –tan decidida, tan forta, tan...tan...tan tu!- li vas dir que havies decidit tenir un fill, que “saps què, Lola-Lolita, estimada, princesa meva, esclava meva, amiga meva, saps què, el tindré amb tu, sí, amb tu, perquè tu seràs la mare del meu fill, tu i jo, Lolita, tindrem un fill i serem felices i viurem juntes per sempre més, fins a la fi del món!”... M’he enfadat amb l’àvia, mare, quan no et va voler parlar més. I he rigut amb tu quan em vas veure, tan petit, tan fosc de pell, acabat de sortir del teu ventre meravellós. He viscut la teva joventut aquest matí, mare....

I ja ho veus, he arribat tard.
Encara tens coses per explicar-me, mare. Encara tinc coses per escoltar. Obre els ulls, mare. Explica’m més coses de tu. Obre els ulls, si et plau.
Ja moriràs demà, mare.