L'última
filla del rei va néixer amb una mutació que, des de bon
començament, va causar estupor: tenia la pell negra. Tan negra que
gairebé feia mal a la vista. Li van posar Negreta, en un desesperat
intent d'originalitat, van enviar-la a escoles llunyanes i van
obligar-la a vestir-se de blanc. Malgrat o, potser, gràcies a tot
això, la Negreta va esdevenir una ànima sensible, educada i rebel.
De tornada a casa, es va encarar a les imposicions tradicionals i va
compartir els nous coneixements amb la gent pobra i ignorant. El pare
no va tenir més remei. El poder trontollava i calia actuar amb mà
ferma.
Ningú
no sospitava que, al cap de tres dies d'haver-la sacrificat, la
Negreta ressuscitaria. Passat l'ensurt i amb el beneplàcit dels
pastors, guardians de la llei, el rei va trobar que encara podia
aprofitar-se'n. Va substituir la Negreta per una de les filles
blanques i va fer saber a tothom la bona nova: l'Albeta ha
ressuscitat i el ramat blanc és l'escollit.
Per
sort, la Negreta va viure eternament, perquè van haver de passar
molts anys abans que el secret de l'autèntica resurrecció es
revelés i les ovelles la reconeguessin com la Salvadora.
