El
marrec de ca la Nàsia, el dels ulls blaus, s'ha quedat sol a casa.
La mare, capficada amb el divorci, ha agafat de bona l'excusa, que a
l'escola hi ha una passa i la mestra no vol que hi vagin. Cansat de
perseguir gallines tot el matí, el nen intenta recordar si el pare
les matava quan eren massa velles per pondre ous o feia com la mare i
les venia. Si vingués algun dia potser podria preguntar-li-ho. Qui
sap on deu parar, pensa mentre
dóna una coça al tancat. Les aus, emporuguides, s'amaguen darrere
un gos brut, ajagut a l'ombra. Als ulls blaus s'encén una espurna i
el nen, amb un gest ràpid, n'atrapa una. Se la mira com si la veiés
per primer cop i li gira el cap per veure-li els ulls. Són negres i
indiferents.
Seria
molt fàcil matar-la. Podria fer-ho.
La
decisió separa l'abans del després. La gallina se n'allunya,
esvalotada, i el gos mira sense entendre per què el petit amo corre
com esperitat carrer amunt. Ningú no li ha explicat que arriba un
dia que els nens es fan grans i no hi ha marxa enrere.
