Passegem
per la platja
la
nostra soledat despullada.
Millor
dit,
disfressada
de
turista en pantalons curts i gorra del Mundial.
Deixem
la roba ben plegada a la sorra,
amaguem
les claus del cotxe sota la tovallola
amb
dibuixos de palmeres.
La
imaginem, amb els ulls dels altres, esvelta i interessant.
La
desitgem despullada
i
viva.
Voltada
d’altres soledats
despullades
i
vives.
Tanquem
els ulls amb l’excusa del sol massa fort
i
ignorem l’evidència
que
tothom veu i calla.
Que
tothom comparteix, com en el conte de l’emperador.
L’enterrem
sota capes de crema solar,
ulleres
de vidres foscos,
llavis
maquillats
i
posats practicats durant els mesos d’hivern.
Passegem
per la platja
la
nostra soledat despullada.
Cacem
mirades que semblen gavines
i redrecem
esquenes que ens fan mal.
Envegem
bronzejadors
i
parpelles
que
suposem inflades
en
nits de luxúria.
Cobegem
olors
i
amaguem panxa.
Enflairem
llibertats obsoletes
i ens
empassem somnis
-que
no reconeixem com a propis-
amb
coca-cola desgravada.
Passegem
per la platja
la
nostra soledat despullada.
Com
tothom.
