-Saps que estic enfadada amb tu?
-Sí.
-I?
-I què?
-Com és que estàs content?
-Perquè és l'única manera de sortir del
cercle -li contesta, mirant-la directament als ulls.
Ella calla però deixa de fer girar la
tassa de cafè, ja fred.
-Mira. Els núvols.
N'hi ha set en el mateix angle de visió i
tots set tenen forma de naus extraterrestres. O, com a mínim, el que
ells dos identifiquen com a naus extraterrestres, imatgeria treta de
tantes pel·lícules vistes en solitari. L'home assenteix amb
gravetat. Encara que per separat, havien vist les mateixes.
-Aquesta nit no he pogut dormir. El mateix
malson. El mar que surt del seu motlle i res no el pot parar. Ja ho
saps.
-Sí.
El sol agafa forces i els núvols es
dilueixen en la transparència matinera. Cap dels dos no pot recordar
els malsons de l'altre per la senzilla raó que aquests són més
vells que la seva relació, però això no és impediment per saber
quan han de unir mans i silencis.
***
Li costa aixecar-se, fins i tot fent
servir el bastó. Li costa encara més abandonar la platja. És
l'últim lloc on ella el va mirar a la cara, amb aquell esguard
tendre i impacient que demanava contínues confirmacions. Si no sabés
que el temps és un invent humà i les existències acaben encaixant
en puzzles perfectes, no trobaria forces per continuar estimant-la.
Segurament tampoc podria fer cada vespre el trajecte entre la solitud
i el somni.
***
El nen, amb la camiseta suada i els
mitjons caiguts, s'asseu a la pedra plana que corona el cim. A sota
els seus peus, lluny, l'aigua és transparent i viva. Els dits palpen
cegament la terra, buscant còdols. Mentrestant no deixa de mirar
fixament les esquenes dels peixos fabulosos, que brillen en el fons
del mirall marí. En troba un i l'estreny fort, fins que els dits li
fan mal. Està a punt de tirar-lo quan sent el crit a sobre el seu
cap. Un parell de gavines li pesquen la mirada i la hi porten cap als
núvols.
A l'altre costat del mar, una nena amb
dues trenes esquifides, està estirada a la sorra, amb les mans sota
el cap i els ulls tancats. Els obre de sobte quan sent un aleteig que
trenca la monotonia de les onades. Al cel hi ha set núvols. Molt
estranys. Tenen forma de naus extraterrestres.
