L’havia estimat tant que
-després de separar-se’n- la va estar cercant, durant més de vint anys, en
totes i cadascuna de les dones que veia, sentia, tocava, olorava i, a vegades,
coneixia. Va travessar cent mars i mil illes. Va descobrir mons i va enterrar
vides. Quan per fi la va trobar, o com a mínim va trobar la que ell hauria
volgut que fos ella després de més de vint anys, va constatar amb sorpresa que,
sota les capes de records, ella ja no era ella.
Encara no sabem si algun
dia va arribar a entendre que, sota les capes d’oblits, ell
tampoc ja no era
ell, el de feia més de vint anys.
