El
noi duia unes ulleres de sol llampants i la Mar hauria jurat que hi
veia reflectides fileres de cames llarguíssimes i ombres de noies
que passejaven per la platja biquinis minúsculs i formes
voluptuosament desinhibides. Ella no podia passar de l'escull en
forma de cor fragmentat que barrava el pas a les cadires de rodes.
Feia tants anys de l'accident que quasi havia oblidat el tacte de la
sorra sota els peus descalços, però aquest estiu, xafogós i
traïdor, ho havia trasbalsat tot. Els records lluitaven per sortir
de la gàbia polsosa de l'oblit i tornar a ser sentiments.
Abans
d'acabar l'agost, la Mar, incansable, desesperada i enamorada, havia
aconseguit unes cames ortopèdiques d'últim model que, fins i tot,
duien incorporades unes sabates vermelles de taló. Els somnis, a
vegades, agafen formes del tot incoherents amb el sentit comú. Suada
i feliç, conquerint el dolor pam a pam i aferrant-se fermament a la
imatge d'un altre futur, va arribar davant del noi amb les ulleres
llampants. L'esforç havia ofegat les paraules i ella, tremolosa,
s'esperà.
El
noi no es va moure i les ulleres continuaven reflectint vides
alienes. Al costat, el bastó blanc resumia eternes històries
d'amors i cegueses.
