dimecres, 10 d’abril del 2013

Començament

Per a en Matthew Tree

La taula que hi ha entre ells és de vidre. Una d'aquelles taules que feia uns quants anys s'havien posat de moda. Ella la va comprar quan va venir a viure en aquest pis amb el seu home i els seus dos fills. Feia com a mínim uns dinou anys. Llavors li havia semblat bonica, transparent i lleugera com els dies que esperava passar en el pis acabat de comprar. Ell està fent veure que estudia el contracte de lloguer que ella espera que signi. Pensa: M’agradaria saber de quin color se li tornen els ulls quan fa l'amor. Aquests ulls que contradiuen la seva cara seriosa. Què diria si li demanès d’anar a fer un cafè algun dia? Ella mira fixament el bolígraf que té a la mà i pensa: Què pesat! Quant de temps necessita per llegir un contracte de dos fulls? El silenci pesa. Ell mira per sota les ulleres de pasta negra la cama d'ella que es mou nerviosa sota la taula de vidre. Ella sent les galtes calentes i pensa que fa massa calor. Comencen a parlar tots dos de cop i ningú acaba la primera frase. Es miren i es conviden recíprocament a seguir parlant. Ho fan per dissimular que ja no se'n recorden del que volien dir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.