Vaig escriure el
conte més trist que vaig poder imaginar i, en llegir-lo, van riure. Després
vaig escriure el conte més alegre que vaig poder imaginar i, en llegir-lo, es
van enfadar.
Jo, confosa, vaig
entristir-me primer i vaig deprimir-me més tard; però al cap d’un cert temps,
vaig entendre que havia de sentir-me feliç perquè havia arribat al cim més alt: havia aconseguit –encara que inconscientment– parir Sentiments.
I, si no els podia controlar, no me n’havia de preocupar: això passa contínuament.
