The Wolf's Monologue

   I love her like the first time I ever saw her. I love her sweet lips and her playful eyes. I love her voice telling me any inconsequential folly, laughing or crying. She's so pure, so alive, so innocent, so passionate. I can't live without her. Not anymore. I fear losing her. I become frantic every time she wants to leave. I need her with me constantly. And she needs me. She doesn't realize it yet, but she does need me all the time. She's too fragile, too naive. For me, she's perfect. But people do not know her, how delicate she is. People are evil. Today I tied her to the bed with a strap. It saddened me to see how she fought to free herself, and how she cried while begging me to unbound her. She didn't understand what I was telling her. She was not listening. I wanted to cry too. Never before had I tied her, I just had locked the doors and let the dogs loose in the yard. I am afraid someone will hurt her. I imagine her small, white body soiled by ignorant people, and I go crazy thinking about it. Her lovely lips touched by rough hands. She needs me, don't you understand? Let me go, for God's sake, let me go, now!

Translated by Lina Strenio

Dones

Estic caminant de pressa. Fa fred aquest matí i els bassals del carrer em tornen una imatge fosca. La primera dona que veig seu a una taula del mig, cara a cara amb un home que no deixa de mirar-la. Des de lluny sembla més jove del que és en realitat. Porta sabates baixes. Té una cara petita i arrugada i els cabells estirats cap enrere. No és guapa, però gesticula molt amb les mans, el cap, les celles, i tota ella s’il·lumina com un arbre de Nadal quan parla.

La segona té els cabells arrissats i llargs. La pell blanquíssima. Mira per la finestra amb una cara que no diu res del que pensa. Sembla molt cansada. Es gira per mirar les taules i, a poc a poc, quasi sense canviar de posició, comença a fregar la més propera.

La tercera no es mou i em costa veure-li els ulls. Està enfonsada en una butaca, al costat d’un home que llegeix un diari. Ella també llegeix, o com a mínim sosté un llibre gruixut a les mans seques i amb taques marrons. Me la miro durant tres minuts i encara no gira cap pàgina. Potser li agrada molt el llibre. Potser s’ha deixat les ulleres a casa.

La quarta me la trobo quan surto de la cafeteria. És jove i té uns cabells rossos preciosos. Camina lentament i no sé si és només per la panxa d’embarassada. Té la pell apagada i els ulls tremolosos. Em mira furtivament mentre es dirigeix cap a la porta de l’hospital. No sembla que tingui por. Més aviat que el pes que porta sigui massa feixuc per a ella sola.

La cinquena està asseguda en el banc de la parada del bus. Les mans plegades a la falda. Fa veure que no mira res. El seu cos cobreix mig banc i l’home del costat sembla incòmode. Em fa vergonya mirar-me-la directament. Sento ganes de dir-li que no es preocupi, que ella encara és viva dins d’aquella cosa estranya, que els pares que la van fer fora de casa quan ella es va enamorar no tenien raó, que els veïns que es giren d’esquena quan ella baixa per les escales perquè no hi cap en l’ascensor són uns cabrons, que el fill de puta que la va deixar quan es va començar a engreixar després del quart fill es mereix anar a la garjola...Sento ganes d’agafar-la per un braç i treure les meves ales amagades i emportar-me-la volant cap a un altre món. On les dones sempre riuen com arbres de Nadal.

Little Red Riding Hood

After walking on the same path as the wolf day after day, Little Red Riding Hood ended up getting used to his odd peculiarities and endure his proximity  all the way to the end of the forest. They had very different personalities and could discuss almost no subject without getting into a fight. She was left-wing, atheist, impulsive, generous and shy. He was right-wing, Catholic, skeptic, greedy and extroverted. Luckily, they didn't have to keep close to each other: between them, along the trail, there was a crack that opened a little wider each day. At the end of the summer, the gap between them was so wide that they hardly could hear each other without yelling. And yet they seemed to be getting along much better. They accepted each other although they didn't understand one another.

One day the wolf stumbled into a rock and fell into the crack, which was by now as wide as a gorge. Impulsively, Little Red Riding Hood threw herself after him. They say the wolf was able to hang on the root of a tree and with his other hand grab Little Red Riding Hood and save her from a certain death. They also say that from then on they always walked together on the same side of the trail. And that they lived happily ever after. That's what they say. But, you know, that's just a story.

Translated by Lina Strenio

Literatura

7.30 h : s’aixeca, es fa el cafè, es dutxa. 8.00 h: es vesteix, treu la roba de la rentadora, esmorza. 9.00 h: comitè d’empresa. 12.30 h: mercat. 14.00 h: comitè de família (xerrada amb fills i avis, acompanyada de patates per bullir i carn per coure). 15.00 h: dinar. 16.00 h: es connecta a Internet i xafardeja una mica les notícies. 17.00 h: torna a la feina. 20.00 h: grup de lectura. El tema d’avui: fins a quin punt l’escriptor ha de donar pistes sobre el que vol explicar. És suficient si ell ho té clar? Ha d’explicar-ho tot de cop? És necessari que el lector entengui el que l’escriptor vol dir? Quin lector?

Ell l’escolta distret mentre ella es pentina i li parla dels seus dubtes literaris .

    -No et posis el pijama avui...- i l’agafa per la cintura estirant-la cap al llit.

Ella s’escapa amb un gest rebel. Els homes mai no escolten. No passa res. Encara li queda una miqueta de bateria. L’empeny cap al balcó i tanca la porta de vidre amb clau. Se’l mira amb un somriure sorneguer i s’asseu al marge del llit amb les cames creuades. Es descorda el botó de dalt de la camisa. Després, molt a poc a poc, el segon. Un per un, tots set. Quan arriba a l'últim, no es treu la camisa. Però sí els pantalons i les mitges. A càmera lenta. Sense deixar de mirar-lo.

Quan finalment el deixa entrar, les seves mans cremen. Mentre ell esbufega de felicitat, ella riu:

      - D’això, estimat, se’n diu donar pistes enlloc d’explicar tota la història de cop. Ho entens?

El solo del Llop

Me l’estimo com el primer dia. Estimo els seus llavis dolços i la seva mirada juganera. Estimo la seva veu  pura, explicant qualsevol fotesa... rient o plorant o cantant... sempre tan... tan viva. És innocent i apassionada. No puc viure sense ella. Ja no. Em fa por de perdre-la. Em sento sol cada vegada que ella se’n vol anar. La necessito amb mi a cada moment. I ella em necessita. No ho sap encara, però em necessita contínuament. És massa fràgil, massa ingènua. Per a mi és perfecta. Però la gent no sap com n’és, de fràgil. La gent és dolenta. Avui l’he lligat al llit amb una corretja. M’ha fet molta llàstima veure com lluitava per alliberar-se’n i com demanava plorant que no la lligués. No entenia el que li explicava. No m’escoltava. M’ha fet venir ganes de plorar jo també. Abans no l’havia lligat mai, només tancava les portes amb clau i deixava anar els gossos al pati. Em fa tanta por que algú li faci mal. M’imagino el seu cos blanc i petit, embrutat per gent ignorant, i em torno boig de pensar-hi. Els seus llavis dolços colpejats per mans aspres. Ella em necessita, em sents? Deixa’m marxar, per l'amor de Déu, deixa’m marxar ja!