To Joe Brainard
Recordo el carrer massa llarg, amb cases massa altes i amb bancs on seien
dones que em miraven amb ulls massa oberts.
Recordo les pedres del riu, rodones i lliscants, que aixecava amb les dues
mans i deixava caure, espantada, quan, inevitablement, sortia el peixet amagat
a sota.
Recordo l’olor del
pa que l’àvia treia del forn en el moment exacte que l’avi obria la porta del
carrer.
Recordo que el meu cosí volia ensenyar-me a ballar i que jo corria a
amagar-me a dalt d’una de les pomeres velles de l’hort.
Recordo el noguer enorme de darrere la casa, que sempre m’explicava contes
però mai no els acabava.
Recordo que l’avi, que mai no deia res bo de ningú, un dia, pensant-se que
jo no el sentiria, va dir que no havia vist ningú més ràpid que jo en parar i desparar
la taula.
Recordo el soroll del riu que se’m colava per sota les parpelles feixugues
de son en arribar al poble de matinada, després d’un viatge que durava un dia i
una nit, i em feia despertar de cop.
Recordo el pintallavis de la meva cosina Vetolina.
Recordo que havia de passar per davant de molts arbres callats quan treia
les oques a pasturar i que jo em pensava que es reien de mi perquè tenia por de
les oques.
Recordo que el carrer que travessava el poble es feia molt més curt si
l’avi em donava la mà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.