divendres, 24 de maig de 2013

Dones

Estic caminant de pressa. Fa fred aquest matí i els bassals del carrer em tornen una imatge fosca. La primera dona que veig seu a una taula del mig, cara a cara amb un home que no deixa de mirar-la. Des de lluny sembla més jove del que és en realitat. Porta sabates baixes. Té una cara petita i arrugada i els cabells estirats cap enrere. No és guapa, però gesticula molt amb les mans, el cap, les celles, i tota ella s’il·lumina com un arbre de Nadal quan parla.

La segona té els cabells arrissats i llargs. La pell blanquíssima. Mira per la finestra amb una cara que no diu res del que pensa. Sembla molt cansada. Es gira per mirar les taules i, a poc a poc, quasi sense canviar de posició, comença a fregar la més propera.

La tercera no es mou i em costa veure-li els ulls. Està enfonsada en una butaca, al costat d’un home que llegeix un diari. Ella també llegeix, o com a mínim sosté un llibre gruixut a les mans seques i amb taques marrons. Me la miro durant tres minuts i encara no gira cap pàgina. Potser li agrada molt el llibre. Potser s’ha deixat les ulleres a casa.

La quarta me la trobo quan surto de la cafeteria. És jove i té uns cabells rossos preciosos. Camina lentament i no sé si és només per la panxa d’embarassada. Té la pell apagada i els ulls tremolosos. Em mira furtivament mentre es dirigeix cap a la porta de l’hospital. No sembla que tingui por. Més aviat que el pes que porta sigui massa feixuc per a ella sola.

La cinquena està asseguda en el banc de la parada del bus. Les mans plegades a la falda. Fa veure que no mira res. El seu cos cobreix mig banc i l’home del costat sembla incòmode. Em fa vergonya mirar-me-la directament. Sento ganes de dir-li que no es preocupi, que ella encara és viva dins d’aquella cosa estranya, que els pares que la van fer fora de casa quan ella es va enamorar no tenien raó, que els veïns que es giren d’esquena quan ella baixa per les escales perquè no hi cap en l’ascensor són uns cabrons, que el fill de puta que la va deixar quan es va començar a engreixar després del quart fill es mereix anar a la garjola...Sento ganes d’agafar-la per un braç i treure les meves ales amagades i emportar-me-la volant cap a un altre món. On les dones sempre riuen com arbres de Nadal.