dimecres, 22 de maig de 2013

Literatura

7.30 h : s’aixeca, es fa el cafè, es dutxa. 8.00 h: es vesteix, treu la roba de la rentadora, esmorza. 9.00 h: comitè d’empresa. 12.30 h: mercat. 14.00 h: comitè de família (xerrada amb fills i avis, acompanyada de patates per bullir i carn per coure). 15.00 h: dinar. 16.00 h: es connecta a Internet i xafardeja una mica les notícies. 17.00 h: torna a la feina. 20.00 h: grup de lectura. El tema d’avui: fins a quin punt l’escriptor ha de donar pistes sobre el que vol explicar. És suficient si ell ho té clar? Ha d’explicar-ho tot de cop? És necessari que el lector entengui el que l’escriptor vol dir? Quin lector?

Ell l’escolta distret mentre ella es pentina i li parla dels seus dubtes literaris .
    -No et posis el pijama avui...- i l’agafa per la cintura estirant-la cap al llit.

Ella s’escapa amb un gest rebel. Els homes mai no escolten. No passa res. Encara li queda una miqueta de bateria. L’empeny cap al balcó i tanca la porta de vidre amb clau. Se’l mira amb un somriure sorneguer i s’asseu al marge del llit amb les cames creuades. Es descorda el botó de dalt de la camisa. Després, molt a poc a poc, el segon. Un per un, tots set. Quan arriba a l'últim, no es treu la camisa. Però sí els pantalons i les mitges. A càmera lenta. Sense deixar de mirar-lo.

Quan finalment el deixa entrar, les seves mans cremen. Mentre ell esbufega de felicitat, ella riu:
      - D’això, estimat, se’n diu donar pistes enlloc d’explicar tota la història de cop. Ho entens?