CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dimecres, 22 de maig de 2013

Literatura

7.30 h : s’aixeca, es fa el cafè, es dutxa. 8.00 h: es vesteix, treu la roba de la rentadora, esmorza. 9.00 h: comitè d’empresa. 12.30 h: mercat. 14.00 h: comitè de família (xerrada amb fills i avis, acompanyada de patates per bullir i carn per coure). 15.00 h: dinar. 16.00 h: es connecta a Internet i xafardeja una mica les notícies. 17.00 h: torna a la feina. 20.00 h: grup de lectura. El tema d’avui: fins a quin punt l’escriptor ha de donar pistes sobre el que vol explicar. És suficient si ell ho té clar? Ha d’explicar-ho tot de cop? És necessari que el lector entengui el que l’escriptor vol dir? Quin lector?

Ell l’escolta distret mentre ella es pentina i li parla dels seus dubtes literaris .
    -No et posis el pijama avui...- i l’agafa per la cintura estirant-la cap al llit.

Ella s’escapa amb un gest rebel. Els homes mai no escolten. No passa res. Encara li queda una miqueta de bateria. L’empeny cap al balcó i tanca la porta de vidre amb clau. Se’l mira amb un somriure sorneguer i s’asseu al marge del llit amb les cames creuades. Es descorda el botó de dalt de la camisa. Després, molt a poc a poc, el segon. Un per un, tots set. Quan arriba a l'últim, no es treu la camisa. Però sí els pantalons i les mitges. A càmera lenta. Sense deixar de mirar-lo.

Quan finalment el deixa entrar, les seves mans cremen. Mentre ell esbufega de felicitat, ella riu:
      - D’això, estimat, se’n diu donar pistes enlloc d’explicar tota la història de cop. Ho entens?