diumenge, 21 d’abril de 2013

"Seasons in the sun"


Feia un any i set mesos que sortien. Ja no eren uns nens. A aquesta edat tots dos sabien què volien i estaven preparats per buscar-ho.

Aquest matí d’agost, amb les persianes abaixades, el sol entra de puntetes a l’habitació, sense molestar gaire. Ella està completament estirada al mig del llit. Els ulls tancats. Un lleu somriure endormiscat li il·lumina mitja cara. Té els braços oberts i caiguts al costat del cos com si descansés  després d’una llarga lluita. Les mans obertes. El cos es veu blanc sobre el braç fosc de l’home.
Ell jeu nu de cara a ella. Els cabells li cauen en desordre sobre el front suat. Té els ulls oberts i la mira. No li mira el cos sinó la cara. El silenci fa olor de desig satisfet. Fa un any i set mesos que surten però encara tenen ganes l’un de l’altra. Sense saber per què ni com, comença a xiular una melodia... Hmhmhmm hmm hmhmhmm  hmm...
Ella obre incrèdula els ulls, a poc a poc... Hmmmm hmm hmm hmm... Sent els batecs del cor a les temples... Hmhmm hmm hmm... Cada vegada més forts... Hmm hmm hmm... Un calfred li recorre tot el cos i la pell blanca s’estremeix com tocada per una mà invisible... Hmmm hmm... El mira i els seus ulls es troben, s’enganxen, s’abracen, se separen, es tornen a trobar, es mosseguen, es besen, s’acaricien, es fonen els uns en els altres...

La cançó que ell xiulava no l’havien sentit mai junts. Feia trenta anys que tots dos havien xiulat aquella cançó, durant hores i hores, trepitjant carrers diferents, mirant núvols diferents, vivint en mons diferents.