dilluns, 10 de setembre de 2018

Sobreviure


Encara emboirat del viatge, li va costar copsar la realitat. Sobre la bassa, entre nenúfars, el cadàver descolorit flotava de costat. Els altres peixos nedaven al seu voltant sense tocar-lo. Era la carpa grossa, la de color negre-daurat. La coneixia des de sempre i, en veure-la, alguna cosa es va trencar dins seu.
S’hi va acostar de puntetes, com si tingués por de molestar la mort. Ulls tancats, brànquies seques. No sabia què fer-ne.
Llavors va notar una aparença de moviment, com si intentés obrir la boca. Potser era només mecànic, l’aire que hi passava d’esma. Però la boira s’havia trencat i, ja despert, va agafar el peix i el va aguantar amb tendresa sota el doll de la font. Entre bombolles d’aigua veié la mare, amb un somriure pàl·lid, i el pare, amb el front arrugat, i l’avi malalt, i els llavis de la Marina, i els estius amb la Marina... i el vaixell que portà la Marina tan lluny que no podia ni imaginar on. I el retorn del llarg viatge. Tot sol.

Aliena a tantes frustracions, la carpa li relliscà de les mans i, amb un cop de cua, tornà al mig de la bassa. Encara viva.


Cap comentari:

Publica un comentari

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.