dissabte, 11 d’agost de 2018

Bones vistes


Aquest estiu tinc molt bones vistes
al cementiri.
És una perspectiva nova,
que mai havia sospesat.


Entre pomeres prenyades i branques que toquen a terra,
filtrat en verd-bosc
i pigallat de creus blanques,
el cementiri no emprenya,
ni espanta,
ni rondina.
Només badalla de tant en tant, profundament,
com un gat amb ulls estiuencs.
Després s’estira, lent i callat, i fa vibrar les ombres de bedolls
en l’horitzó.

És llavors quan gairebé ens toquem la punta dels dits,
jo i el cementiri,
intercanviem impressions i records,
riem una estona dels ocells impacients
que reboten contra el cel,
un cop i un altre i un altre,
ens desitgem bona tarda
i tornem cadascú al nostre lloc,
una mica més lleugers
que abans.

Fa molta mandra aquest estiu,
fa tanta fresca
el cementiri.



Cap comentari:

Publica un comentari

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.