diumenge, 16 d’octubre del 2016

Habitació de matrimoni


 La va entrar en braços, tal com ho havien somiat, i va parpellejar per assegurar-se que estava despert: darrere els rínxols de la seva dona, l'habitació semblava no tenir límits. S'hi van instal·lar amb continguda eufòria, comprovant a cada gest la perfecció del nou món: els finestrals arribaven als núvols, els mobles acompanyaven converses, les catifes acariciaven passes... No es podien sentir més afortunats.

Al cap d'uns anys, mentre l'home estimat es dutxava, ella es va sorprendre arrufant el nas i pensant que haurien de fer una paret entre el bany i el dormitori. A ell se li va acudir que potser haurien de comprar un altre llit també: el que tenien es devia haver encongit, perquè abans sobrava lloc pels dos costats i en canvi ara els genolls els sortien fora del matalàs. Semblava que l'habitació s'anava empetitint i ells no hi podien fer res. Van deixar de discutir en comprovar que les parets s'acostaven de veritat, el sostre baixava mentre el miraven i l'aire escassejava. L'amor va esdevenir por, i després, resignació.

En apartar les runes per construir la nova habitació, a sota hi van trobar dues mòmies, esclafades l'una sobre l'altra, en una última i eterna abraçada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.