diumenge, 30 d’octubre de 2016

Abans d'existir

Hi ha una gota de pluja que s'ha quedat enganxada al vidre. És grossa i s'allarga cada cop més, maldant com una larva per passar a nimfa. La segueixo amb el dit per la part de dins de la finestra, m'imagino tocar-la. Fa temps que ha parat la pluja, però aquesta gota encara no cau. Nia dins de la foscor i em torna una imatge borrosa de mi mateix.
La mare va morir fa tres mesos, tres dies i quaranta-tres minuts. No sé com ho sé. Tampoc sé si el factor temporal té algun significat. A vegades, penso que estem inventant el temps perquè ens avorrim. O potser només intentem protegir-nos del caos que presagien les altres dimensions, les desconegudes. El cas és que la mare va morir fa exactament tres mesos, tres dies i quaranta-quatre minuts i algú dins meu actualitza la informació cada segon, de manera automàtica i covard.
Era molt bona persona, la mare. Tenia una veu bonica i un gos petaner. Li agradava nadar i anar al cine. Hi havia un noi que l'estimava. És el que n'expliquen.



 Com que ella va morir fa tres mesos, tres dies i quaranta-cinc minuts, jo no vaig néixer mai.

Cap comentari:

Publica un comentari

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.