dimarts, 27 de setembre de 2016

Gallines i altres coses insignificants

 El marrec de ca la Nàsia, el dels ulls blaus, s'ha quedat sol a casa. La mare, capficada amb el divorci, ha agafat de bona l'excusa, que a l'escola hi ha una passa i la mestra no vol que hi vagin. Cansat de perseguir gallines tot el matí, el nen intenta recordar si el pare les matava quan eren massa velles per pondre ous o feia com la mare i les venia. Si vingués algun dia potser podria preguntar-li-ho. Qui sap on deu parar, pensa mentre dóna una coça al tancat. Les aus, emporuguides, s'amaguen darrere un gos brut, ajagut a l'ombra. Als ulls blaus s'encén una espurna i el nen, amb un gest ràpid, n'atrapa una. Se la mira com si la veiés per primer cop i li gira el cap per veure-li els ulls. Són negres i indiferents.

Seria molt fàcil matar-la. Podria fer-ho.

La decisió separa l'abans del després. La gallina se n'allunya, esvalotada, i el gos mira sense entendre per què el petit amo corre com esperitat carrer amunt. Ningú no li ha explicat que arriba un dia que els nens es fan grans i no hi ha marxa enrere.


Cap comentari:

Publica un comentari

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.