CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dimarts, 15 de març de 2016

Edats

-Saps que estic enfadada amb tu?
-Sí.
-I?
-I què?
-Com és que estàs content?
-Perquè és l'única manera de sortir del cercle -li contesta, mirant-la directament als ulls.
Ella calla però deixa de fer girar la tassa de cafè, ja fred.
-Mira. Els núvols.
N'hi ha set en el mateix angle de visió i tots set tenen forma de naus extraterrestres. O, com a mínim, el que ells dos identifiquen com a naus extraterrestres, imatgeria treta de tantes pel·lícules vistes en solitari. L'home assenteix amb gravetat. Encara que per separat, havien vist les mateixes.
-Aquesta nit no he pogut dormir. El mateix malson. El mar que surt del seu motlle i res no el pot parar. Ja ho saps.
-Sí.
El sol agafa forces i els núvols es dilueixen en la transparència matinera. Cap dels dos no pot recordar els malsons de l'altre per la senzilla raó que aquests són més vells que la seva relació, però això no és impediment per saber quan han de unir mans i silencis.

***
Li costa aixecar-se, fins i tot fent servir el bastó. Li costa encara més abandonar la platja. És l'últim lloc on ella el va mirar a la cara, amb aquell esguard tendre i impacient que demanava contínues confirmacions. Si no sabés que el temps és un invent humà i les existències acaben encaixant en puzzles perfectes, no trobaria forces per continuar estimant-la. Segurament tampoc podria fer cada vespre el trajecte entre la solitud i el somni.

***
El nen, amb la camiseta suada i els mitjons caiguts, s'asseu a la pedra plana que corona el cim. A sota els seus peus, lluny, l'aigua és transparent i viva. Els dits palpen cegament la terra, buscant còdols. Mentrestant no deixa de mirar fixament les esquenes dels peixos fabulosos, que brillen en el fons del mirall marí. En troba un i l'estreny fort, fins que els dits li fan mal. Està a punt de tirar-lo quan sent el crit a sobre el seu cap. Un parell de gavines li pesquen la mirada i la hi porten cap als núvols.
A l'altre costat del mar, una nena amb dues trenes esquifides, està estirada a la sorra, amb les mans sota el cap i els ulls tancats. Els obre de sobte quan sent un aleteig que trenca la monotonia de les onades. Al cel hi ha set núvols. Molt estranys. Tenen forma de naus extraterrestres.