CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dissabte, 16 de gener de 2016

Dorothy


 No és que a la Dorothy li agradés gaire buscar l’hipotètic espai on s’acaba l’arc de Sant Martí, tal com tothom creia. La seva autèntica passió era encara menys freqüent i s’estimava més no fer-la pública: caçar tornados. L’excitació d’ensumar-los, de sentir-los, de perseguir-los a través de boscos, deserts i mars, i finalment d'atrapar-los amb la seva càmera, era incomparable amb qualsevol altra experiència.
Un dia però, oblidant-se de respirar i, fins i tot, de pensar darrere d'un capritxós tornado de color verd, va sentir una sacsejada que els va propulsar cap enlaire: a ella dins del cotxe i al cotxe dins d'una cúpula de trons que ferien els ulls i foradaven les oïdes. Abans de perdre el coneixement, va entendre que el tornado verd se l’emportava. I allò, en el moment just que ho va entendre, va deixar de ser una de les coses més interessants que li havien passat mai. Allò començava a fer mal. Molt de mal.
En despertar-se, es va ajupir per rascar-se la cama que li picava des de feia una eternitat, però la seva mà només va trobar una manta de tacte suau i fred. A sota no hi havia cama.

Des d’aquell dia la Dorothy va a poc a poc, aprenent a portar el seu nou vehicle i, curiosament, gràcies a la cadira de rodes, que la manté a prop del terra i li ensenya coses en les quals mai no s'havia fixat, ha trobat una altra gran afició: cada matí surt al jardí de casa seva i es passa hores i hores mirant les formigues. No es cansa mai. Sempre descobreix un escenari interessant i uns actors incansables. A vegades, amb l'ajuda d'un bastó, aixeca les fulles i provoca un gran enrenou al bell mig de la ciutat de les seves noves amigues. Les mira mentre elles s'aturen, espantades però curioses, i comencen a observar, ensumar, perseguir i finalment atrapar el capritxós tornado. Tot és igual i diferent. Passió, excitació, novetat. Amb un petit canvi de perspectiva. O potser només d’intensitat. Ara, la Dorothy, parada en la cadira de rodes, sent les emocions de les formigues molt més fort que les seves.