CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dijous, 5 de març de 2015

El bedoll

L'hauria hagut de tallar molt abans. El bedoll era jove, no feia més de dos metres, dos i mig com a molt, i el tronc, blanc i suau, es podia subjectar amb una sola mà. Al llarg de la primavera passada l'anà a veure religiosament, a primera hora del matí, esperant que es decidís a brotar. Dubtava de si s'havia tornat mandrós o estava malalt. Arribà l'estiu i tampoc no treia cap fulla. Començava a preocupar-se'n de debò. Els altres arbres, fins i tot els de muntanya, que sempre van més tard, feia setmanes que anaven de verd. Aquell verd que recull la llum i la transforma en vida, en un circuit tancat, perpetu i refrescant. Al final de l'estiu decidí que estava mort i que aviat el tallaria, però un parell de mesos més tard ja no ho tenia tan clar. Els altres havien perdut les fulles i ara tornaven a ser tots iguals. Tan adormits que semblaven morts. El bedoll ja no es veia diferent. Qui sap si a la primavera següent tornaria a brotar. Era el que feien, els arbres.
Arribà de nou la primavera i la saba s'enfilà per les branques esquelètiques, fent-los pessigolles i obrint escletxes translúcides en crostes velles. De nou, tot esdevenia possible.

Fins aquest matí. Després de dies de pluja, el sol ha esclatat al mig d'una ventada que, inexplicablement, ha fet volar l'aigua del riu i ha emplenat els camins de restes de nius de l'any passat. Feia una resplendor tan esmolada que, en sortir de casa, els ulls se li han tancat de cop. Els ha obert al cap d'un moment. Ajagut a terra, el bedoll sembla més alt, i la corona, més imponent. A mesura que s'hi acosta, sent les mans crispades i sap que ara sí que l'haurà de tallar. A terra només hi queda enganxat un tros del tronc prim, que el mira amb ulls invisibles i cecs. Palpa el monyó, blanc i suau, i sent com li esgarrifa la pell una mena de certesa de la incertesa que el reconforta com una abraçada. Esperarà fins a l'estiu vinent, a veure si torna a brotar.