Cada dia
les parpelles i els llavis pesen més,
fa
mal obrir-les.
Cada
dia
posen
una altra pedra sobre meu.
Cada dia
em
costa més trobar suficient llum
per exorcitzar
les frustracions (una per una),
per psicoanalitzar
les pors (totes i cadascuna),
i per
consolar les llàgrimes (una mica per sobre).
Així i
tot, no em puc queixar:
avui
encara he obert una mica les pedres
per respirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.