diumenge, 7 de desembre de 2014

Invisibilitat


A vegades voldria tornar-me invisible.
A vegades voldria que ningú no em veiés, i així jo també tingués permís per no veure ningú.
A vegades voldria convertir-me en una formiga, negra, minúscula i qualsevol, i poder refugiar-me sota les fulles seques escampades en un racó per on no passa mai ningú. Aguantar la respiració i parar de tremolar, esperar i comptar els fils d’herba amagats al meu costat, fins que les desvergonyides llàgrimes deixessin de fer soroll en caure i fins que les altres formigues ja no em distingissin entre els trossos d’escorça d’arbres morts fa anys.

A vegades voldria bufar i fer que el món desaparegués i que tot tornés a ser perfecte, com segurament deu haver estat algun dia. O bufar i fer que desaparegués jo i que, en el meu lloc, creixessin altres mons, sords, cecs, perfectes i invisibles.