CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dilluns, 6 de gener de 2014

El supervivent

S’havia criat en una casa petita, plena de mainada. Uns eren més guapos, altres eren més alts, d’altres eren més llestos. El van adoptar unes persones grosses i generoses i el van acomodar en un espai que només compartia amb un altre com ell.  La vida allà era tranquil·la i buida. No tenia cap problema, ningú no el molestava. A vegades, el company d’habitació arrufava el nas quan li passava pel costat. Així i tot, quan es va morir, ell es va trobar incomprensiblement sol, molt més sol del que s’hauria imaginat mai. Es va deprimir i es va oblidar de menjar i de fer exercici. La panxa se li inflava i el cap li rodava cada cop més de pressa. Un dia va sentir que l’aixecaven i se l’emportaven. Es va despertar en un campament al mig del bosc: aire fred, poc menjar i gent molt desagradable. Va sentir les persones que l’havien portat fins aquí parlant entre elles i dient alguna cosa com ara igualment s’està morint.
Però no es va morir de seguida. Tampoc tres mesos després, quan algú va buidar la bassa i va resultar que el cau on ell s’amagava era el forat per on sortia l’aigua. La força del corrent el va portar durant un llarg tram, per un túnel estret i fosc, que li fregava les aletes fràgils i li trencava dolorosament les escates blanques. Al final va caure entre mig d’aigua enfangada, plantes seques i restes d’animals morts. Ara sí que la seva vida semblava a punt d’acabar-se. Va tancar els ulls amb un últim sospir.

Abans de deixar anar tot l'aire, la mà del nen el va aixecar amb un crit de victòria, va sortir  corrents, es va entrebancar, va caure però va mantenir el puny tancat en alt, li va passar a través de la tanca a la nena que tremolava i reia alhora i aquesta el va deixar anar dins de l’aigua neta de la peixera. Tothom va respirar profundament, encara que ningú no es podia creure el miracle que acabava de passar: havien trobat viu, al mig del bosc, el peix malalt que feia mesos que havien abandonat a la bassa de fora, sense cap esperança de tornar-lo a veure. El miraven i reien, i va començar a sentir-se estrany: després de tot, ara era un heroi. Un supervivent. I, sense saber que ho era, feliç.