dimarts, 31 de desembre de 2013

Felicitat

Si no heu passat mai com a mínim dotze hores en un hospital; si no heu respirat l’aire escàs filtrat entre embenats i llençols molls; si no heu intentat trobar una postura còmoda en una cadira de plàstic dur i tacat; si no us heu sentit menyspreables perquè molesteu contínuament un dels ocupants de l’habitació mentre proveu d’estirar les cames sense tocar la cortina que, més que dividir, uneix misèries; si no heu begut tota l’aigua de les màquines expenedores que encara funcionen, en un esforç sobrehumà de sobreviure a la calor asfixiant i paralitzant; si no heu esperat hores i hores sentir les passes del metge que potser us dirà alguna cosa encoratjadora i no us heu tornat bojos perquè només sentiu el soroll estrident de les rodes dels carros barrejat amb les veus corrosives de les infermeres al passadís i sorprenentment embafadores quan entren a canviar sondes, a prendre temperatures i a donar ordres; si no heu sobreviscut mai un dia sencer en un hospital i no heu sortit corrents, secs per dins i ofegats per fora, no us heu assegut en un banc solitari, no heu sentit sobre els vostres caps els últims raigs de sol, no heu expirat tota l’angoixa i el dolor, no us heu quedat buits de qualsevol pes, no heu seguit amb la mirada afamada de vida el petit colom gris, no us heu sorprès de sentir-vos riure quan s’acosta prou com per veure’l bé i comprovar que no és gris sinó que les plomes de darrere amaguen tons de lila, de blau i de verd i que té una taca blanca just a sobre la cua, en un esclat modest de bellesa pura i inesperada; si no heu fet tot això segurament no sabreu de què us parlo quan us parlo de felicitat.

Cap comentari:

Publica un comentari

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.