dilluns, 4 de novembre del 2013

No era por

No era por de la mort. O com a mínim no era por de la meva mort. Era –i encara ho és˗˗ por de les morts, com a suma de cada mort individual: de les coses que penso, de les persones que estimo, dels animals que acaricio, dels somnis que invento, dels desitjos sense complir, de les il·lusions sense néixer, de tot el que es va quedar sense dir o sense viure, dels matins quan m’aixeco amb ganes de menjar-me el món, de les nits quan les llàgrimes fan fora els malsons, dels arbres que no sé si tornaran a brotar l’any que ve o si jo hi seré per veure-ho, dels objectes insignificants que m’han acompanyat durant un temps i han compartit amb mi dies i nits, dels instants que moren contínuament i que ningú no dubta que no tornaran mai més.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.