Sunset

On the computer in Philip Roth’s Upper West Side apartment these days is a Post-it note that reads, “The struggle with writing is over.” It’s a reminder to himself that Mr. Roth, who will be 80 in March and who has enjoyed one of the longest and most celebrated careers in American letters, has retired from writing fiction — 31 books since he started in 1959. “I look at that note every morning,” he said the other day, “and it gives me such strength.”

(New York Times, novembre del 2012)

El vell escriptor aixeca els ulls i deixa caure el diari on la seva fotografia ocupa mitja pàgina. La finestra està oberta i passa una mica d’aire fresc. És diumenge i se senten pocs cotxes. La ciutat sembla que respira, a poc a poc, amb timidesa i alegria. Mira al seu voltant, buscant alguna cosa. Quan la troba, la cara eixuta i pàl·lida assaja un petit somriure. Per fora li surt maliciós, com sempre, però ell el sent calent per dins. És una sensació nova i molt agradable. Agafa amb dits tremolosos el full escrit amb una lletra menuda però molt clara. El torna a llegir. Tanca els ulls i recorda els milers de pàgines que va escriure. Durant seixanta anys. Sempre buscant, sempre lluitant. Intentant entendre el significat de tot plegat. Intentant explicar el que no entenia. Deixant de banda coses tan incomprensibles que no podia ni plantejar com a preguntes, dones, fills, pares, amics. Inventant el que no entenia. Escrivint el que inventava.

No li’n sap greu. Ja no. Podria quedar-se mirant el món a través de la finestra, plorant per primer cop, acceptant la inutilitat de la seva obra tan admirada i tan controvertida, de la seva vida tan llarga i tan buida. Podria llançar-se per la finestra en un últim intent de donar sentit a la seva cerca. Podria cremar tots els llibres i tornar a escriure, la millor novel·la que mai hagi escrit ningú. Podria fer qualsevol cosa.

Somriu i aquesta vegada el somriure ja no sembla un gest de dolor. Els ulls se li il·luminen, respira fondo i acaricia matusserament la carta de la nena. Només té vuit anys però vol escriure una novel·la. La millor novel·la que mai hagi escrit ningú. Ell l’ajudarà.