CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dijous, 15 d’agost de 2013

La caçadora de tornados


No és que a la Dorothy li agradés gaire buscar l’espai hipotètic on s’acaba l’arc de Sant Martí, tal com tothom creia. La seva autèntica passió era una mica menys freqüent i s’estimava més no fer-la pública: caçar tornados. L’excitació d’ensumar-los, sentir-los, perseguir-los a través de boscos, deserts i mars, i finalment atrapar-los amb la seva càmera, era incomparable a qualsevol altra experiència.

Un dia però, corrent darrere un tornado de color verd-blau, va sentir com de cop el cotxe s’enlairava, una llum molt forta li feria els ulls i el silenci li foradava les oïdes. Abans de perdre el coneixement va entendre que el tornado verd-blau se l’emportava. I allò, en aquell moment, no era gaire excitant. Allò feia mal.

En despertar-se es va ajupir per rascar-se la cama que li picava des de feia molt de temps, segons li semblava, però la seva mà només va trobar una manta de tacte suau i fred. A sota no hi havia cama. Des d’aquell dia la Dorothy va a poc a poc, aprenent a portar el seu nou vehicle i, curiosament, en pocs dies ha trobat una altra passió: cada matí surt al jardí de casa seva i es passa hores i hores mirant les formigues. No es cansa mai. Sempre descobreix una cosa nova que fan. A vegades es diverteix fent moure en remolí les fulles d’un dels carrers més transitats de les seves noves amigues. Les mira mentre elles s'aturen, espantades però curioses, comencen a observar, ensumar, perseguir i finalment atrapar el petit tornado. Tot és igual que abans. Passió, excitació, novetat. Amb un petit canvi de perspectiva. O potser només d’intensitat. Ara, la Dorothy, parada en la cadira de rodes, sent les emocions de les formigues molt més fort que les seves.