dimecres, 17 de juliol de 2013

Pura vida


Què escriure quan tens massa coses que vols escriure?

 Dels llavis em regalimen paraules dolces com la mel, madures, sucoses i curulles de sal i de sol. La Vida. La que emplena però no sacia. La que em sacseja de sentiments i pensaments, els amassa en forma d’huracà (o potser precipici) i els llança –com a pilota inter galàctica– a l’altre extrem de l’Univers que, per aquelles casualitats físiques tan estranyes, resulta que és just darrere meu, llepant-me l’esquena amb les seves flames, golafres d’oxigen.  La Vida és gelosa: no vol compartir res. I les paraules, mudes i felices, continuen regalimant pel meu pit, pels meus malucs, per les meves cuixes, dibuixant un nou cos –meravellós i fugaç–  per a mi, l’escriptora sense veu.