CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dimarts, 18 de juny de 2013

Altres Caputxetes

El senyor Llop no era tan estúpid com per no saber que les Caputxetes Vermelles acostumen a tenir una mare i, moltes vegades, també un pare. I, com que no volia tenir problemes per causes d’edat i legalitat, va decidir muntar un lloc de culturalització, del qual ell en deia gimnàs. El lloc perfecte per cuidar la salut de les tendres filletes. Les mares, i a vegades també els pares, les portaven de la maneta fins a la porta de la casa del... ai, perdó, volia dir del gimnàs. Ningú no sabia com s’ho feia el senyor Llop perquè cada dia les noies sortissin d’allà més primes i més callades, però tothom n’estava encantat. Es veu que s’havia tret un grau en una mena d’educació física-teràpia-filosofia-moral-religió nova, que ara ensenyava a les joves ignorants de bon grat i sense ànims de lucre. En Juvenal ja ho havia dit feia més de dos-mil anys: mens sana in corpore sano, però el Llop ho havia adaptat una mica als temps moderns: ment adulta en cos adult. I per ajudar-les a esdevenir ràpidament adultes, no s’estava d’ensenyar-los totes i cadascuna de les gràcies i desgràcies d’aquest món. Fins que un dia, una rere l’altra, les Caputxetes Vermelles van començar a desaparèixer. Com que ja eren adultes i quasi invisibles de tan primes i callades, ningú no les va trobar gaire a faltar.