dimarts, 18 de juny del 2013

Altres Caputxetes

El senyor Llop no era tan estúpid com per no saber que les Caputxetes Vermelles acostumen a tenir una mare i, moltes vegades, també un pare. I, com que no volia tenir problemes per causes d’edat i legalitat, va decidir muntar un lloc de culturalització, del qual ell en deia gimnàs. El lloc perfecte per cuidar la salut de les tendres filletes. Les mares, i a vegades també els pares, les portaven de la maneta fins a la porta de la casa del... ai, perdó, volia dir del gimnàs. Ningú no sabia com s’ho feia el senyor Llop perquè cada dia les noies sortissin d’allà més primes i més callades, però tothom n’estava encantat. Es veu que s’havia tret un grau en una mena d’educació física-teràpia-filosofia-moral-religió nova, que ara ensenyava a les joves ignorants de bon grat i sense ànims de lucre. En Juvenal ja ho havia dit feia més de dos-mil anys: mens sana in corpore sano, però el Llop ho havia adaptat una mica als temps moderns: ment adulta en cos adult. I per ajudar-les a esdevenir ràpidament adultes, no s’estava d’ensenyar-los totes i cadascuna de les gràcies i desgràcies d’aquest món. Fins que un dia, una rere l’altra, les Caputxetes Vermelles van començar a desaparèixer. Com que ja eren adultes i quasi invisibles de tan primes i callades, ningú no les va trobar gaire a faltar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.