diumenge, 15 de juliol del 2018

Passegem per la platja


Passegem per la platja

la nostra soledat despullada.

Millor dit,
disfressada
de turista en pantalons curts i gorra del Mundial.
Deixem la roba ben plegada a la sorra,
amaguem les claus del cotxe sota la tovallola
amb dibuixos de palmeres.
La imaginem, amb els ulls dels altres, esvelta i interessant.
La desitgem despullada
i viva.
Voltada d’altres soledats
despullades
i vives.
Tanquem els ulls amb l’excusa del sol massa fort
i ignorem l’evidència
que tothom veu i calla.
Que tothom comparteix, com en el conte de l’emperador.
L’enterrem sota capes de crema solar,
ulleres de vidres foscos,
llavis maquillats
i posats practicats durant els mesos d’hivern.

Passegem per la platja
la nostra soledat despullada.
Cacem mirades que semblen gavines
i redrecem esquenes que ens fan mal.
Envegem bronzejadors
i parpelles
que suposem inflades
en nits de luxúria.
Cobegem olors
i amaguem panxa.
Enflairem llibertats obsoletes
i ens empassem somnis
-que no reconeixem com a propis-
amb coca-cola desgravada.

Passegem per la platja
la nostra soledat despullada.
Com tothom.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.