CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dissabte, 27 de febrer de 2016

Els ànecs



 Avui ha vingut per a res. Fa massa fred i les ribes de l'estany estan cobertes per una gebrada poc hospitalària. L'estranya parella, com els anomena la Cristina, el gegant blanc i negre i el nan mandarí que van junts per tot arreu, a dins o fora de l'aigua, no es veu enlloc. Cap altre ànec no ha deixat l'escalfor de l'amagatall per fer-li companyia en aquest trist matí d'hivern. Si sabessin com necessita la seva presència. Com l'ha necessitat en els últims vuit mesos. Ja no sap viure sense les seves veus tranquil·litzadores i els dobles triangles que dibuixen de manera continua i infinita sobre l'aigua. Des que els va trobar, la fascinació que sent per aquests éssers no ha deixat lloc a cap altre sentiment: la fidelitat apassionada i tanmateix objectiva de les parelles estables, limitada al moment en el qual la paciència cedeix sota el pes de l'egocentrisme amatori, la saviesa de l'espera, l'emoció de la recerca, l'ambició de la perfecció, tot això ha fet que la Cristina passi moltes hores observant-los, llegint sobre ells, estudiant-los i provant d'entendre'ls. Està convençuda que algun dia desxifrarà el seu llenguatge i els podrà comunicar la seva profunda admiració. A més, els apunts que ha pres tot aquest temps acabaran amb una revelació explosiva en el món científic. El descobriment d'una espècie amb un nivell d'intel·ligència insospitat.
Està tan capficada en la seva soledat, borratxa de somnis de fama, que no se n'adona que fa temps que un ànec verd amb cap marró i coll taronja l'està observant, camuflat darrere unes canyes seques. Els seus ulls, rodons i immòbils, brillen amb intensitats variables. Li seria fàcil baixar la freqüència en la qual l'està escoltant i permetre que la dona senti també els seus pensaments. Però no ho farà. Perquè la coneix tan bé que sap que, més enllà del seu interès per uns éssers cognitivament superiors, mai no serà capaç de controlar el plaer instintiu que li produeix una torrada amb foie-gras.