CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dimarts, 9 de juny de 2015

El cercle obert

L'últim dia de vacances. L'arbre assegut a l'ampit de la finestra m'emmarca la imatge del paradís que m'ajudarà a sobreviure fins l'any vinent. Obro la porta i la veig, quieta i blanca, mig amagada darrere uns matolls. Fa hores que hi volta i, encara que sé que no ho hauria de fer, deixo obert i em retiro una mica. Perfectament conscient que, si vol, em seguirà. I ho fa. Entra a poc a poc, olorant i fregant-se dels mobles, en cercles cada cop més amplis. De tant en tant em mira i jo em limito a mantenir-me a una distància respectuosa però prou curta com per fer-li saber que és benvinguda. No és casa meva, però les dues podem imaginar-nos que aquell és el nostre lloc, encara que sigui per uns pocs moments. El lloc que sempre havíem somiat i que, de tant en tant, podem tocar i deixar que ens toqui. Un salt ràpid al llit i un moment a dins de l'armari, comprovant la suavitat de les mantes. Abans de sortir per la porta encara oberta, es frega de les meves cames amb més insistència i menys pressa. D'alguna manera sé que entre jo, ella i l'habitació de l'arbre assegut a l'ampit de la finestra, s'ha establert un lligam. Encara no sé de quin tipus però tinc prou d'assaborir la buidor del comiat que, ara mateix, té un altre gust, més àcid i també més dolç.
Tragino maletes cap al cotxe i intento emmagatzemar al més a dins que puc l'aire de llibertat que he respirat durant els últims quatre dies. Obro els pulmons, insaciables de la vida que trobo en aquest poble perdut cada primavera. M'oblido de tancar-los al veure la meva nova amiga tornant. No l'esperava. El cercle s'havia tancat, jo havia de marxar i ella ja m'havia regalat un inoblidable instant de pura felicitat. Però resulta que no era veritat, i res no s'havia tancat.

La gata tornava amb un del seus fills a la boca. Deixo anar un petit crit de sorpresa i ella, amb una expressió de confiança total, me'l deixa als peus, mentre s'estira a terra. El petit busca la llet de la seva mare. Ella em mira. I jo, un cop més, entenc que res no s'acaba i que el món està ple de misteris meravellosos que només esperen que els obrim la porta.