L'últim dia de vacances. L'arbre assegut
a l'ampit de la finestra m'emmarca la imatge del paradís que
m'ajudarà a sobreviure fins l'any vinent. Obro la porta i la veig,
quieta i blanca, mig amagada darrere uns matolls. Fa hores que hi
volta i, encara que sé que no ho hauria de fer, deixo obert i em
retiro una mica. Perfectament conscient que, si vol, em seguirà. I
ho fa. Entra a poc a poc, olorant i fregant-se dels mobles, en
cercles cada cop més amplis. De tant en tant em mira i jo em limito
a mantenir-me a una distància respectuosa però prou curta com per
fer-li saber que és benvinguda. No és casa meva, però les dues
podem imaginar-nos que aquell és el nostre lloc, encara que sigui
per uns pocs moments. El lloc que sempre havíem somiat i que, de
tant en tant, podem tocar i deixar que ens toqui. Un salt ràpid al
llit i un moment a dins de l'armari, comprovant la suavitat de les
mantes. Abans de sortir per la porta encara oberta, es frega de les
meves cames amb més insistència i menys pressa. D'alguna manera sé
que entre jo, ella i l'habitació de l'arbre assegut a l'ampit de la
finestra, s'ha establert un lligam. Encara no sé de quin tipus però
tinc prou d'assaborir la buidor del comiat que, ara mateix, té un
altre gust, més àcid i també més dolç.
Tragino maletes cap al cotxe i intento
emmagatzemar al més a dins que puc l'aire de llibertat que he
respirat durant els últims quatre dies. Obro els pulmons, insaciables de la vida que trobo en aquest poble
perdut cada primavera. M'oblido de tancar-los al veure la meva nova
amiga tornant. No l'esperava. El cercle s'havia tancat, jo havia de
marxar i ella ja m'havia regalat un inoblidable instant de pura
felicitat. Però resulta que no era veritat, i res no s'havia tancat.
La gata tornava amb un del seus fills a la
boca. Deixo anar un petit crit de sorpresa i ella, amb una expressió
de confiança total, me'l deixa als peus, mentre s'estira a terra. El
petit busca la llet de la seva mare. Ella em mira. I jo, un cop més,
entenc que res no s'acaba i que el món està ple de misteris
meravellosos que només esperen que els obrim la porta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.