Allison
i Brandon, cinc anys després
(L'Alison
duu una samarreta foradada que li deixa veure els
braços plens de tatuatges. Seu al sofà, amb les cames plegades. A
terra hi ha tot de cendrers plens, llaunes buides de coca-cola i
revistes de decoració. La tele està posada a un programa on criden
molt. El volum, al màxim. El mòbil, a la seva falda, no para
d'enviar pip-s i llumetes.
En
Brandon, amb roba moderna i ben pentinat, entra per la porta. Va
directe cap a la única finestra del pis i la obre de bat en bat.)
-
Mala pècora -murmura per ell mateix. Més alt, quasi cridant, mentre
apaga la tele i tira el comandament al sofà-. Tot el sant dia aquí
tancada. Amb aquesta pudor i aquesta merda que fan a la tele. Seràs
inútil.
(L'Alison
calla i agafa el mòbil.)
-
Que em sents, imbècil?
(Silenci.)
(Es
planta davant d'ella i li treu el mòbil amb brusquedat. El tira al
sofà, al costat del comandament.)
-
Sí que et sento.
-
Doncs contesta quan et parlo.
-
Què vols?
-
Que em contestis!
-
Ja ho he fet.
(Ell
aixeca el puny i es queda així fins que ella el mira. Quan el mira,
amb cara avorrida, deixa caure el braç i continua caminant d'un
costat a l'altre de l'habitació.)
-
Ets una mala pècora, ho saps?
-
Sí.
-
Quant has guanyat avui?
-
No massa.
-
Quant?
[Ella
li ensenya amb la barbeta la bossa de mà de color rosa que està al
costat de la porta. Ell hi va, la gira, deixa caure tot el contingut
(condons, barra de llavis, xiclets) i agafa els diners.]
-
Seixanta-quatre? Només
això?
-
Sí.
(Va
cap a la noia i aquesta vegada deixa caure el puny sobre la seva
espatlla. Un cop sec, sense ràbia. Ella no té temps d'apartar-se'n.
No es queixa. En Brandon fica els diners a la butxaca i se'n va cap a
la cuina.)
Whats
apps entre l'Alison i la seva amiga Chloe:
Guai.
Kin color?
Blau.
Ke
valen?
Una
pasta. 50. xo kden super be.
Guai.
I
tu ke?? kom va amb el novio??
Super,
tia.
Tu
flipes. Encara esteu junts, he he?? ;)
Clar,
tia. Ens vam kasar!!
Keeeeeee???????
Tu
vax dir!! Setmana passada.
Kina
sort. M'havia oblidat!!! ;)))
;)
I
ke, folla igual que antes???
Clar,
tia. Super!!!
Encara
n'estàs penjada???
Clar,
tia!! B és el millor, tia!!!
(En
Brandon torna de la cuina amb una cervesa i un entrepà. Es deixa
caure al sofà i encén la tele. Busca fins que troba un programa de
dibuixos animats. Agafa el mòbil de l'Alison i el tira lluny.)
-
Vine aquí, nena.
(Ella
se li acosta. Ell comença a menjar. Amb el braç esquerre l'abraça
fins que la mà li arriba al
pit de la noia.)
-
Ai, com t'estimo, nena tonta. Si no em fessis sempre enfadar...
-mastega amb la boca oberta i l'esquitxa amb saliva mentre parla-.
(Silenci.
Només se senten els dibuixos.
Pausa
de publicitat. El quart anunci és de bolquers. Surten cares de nens.
En
Brandon li pessiga el pit amb força. Murmura entre trossos de pa
untat amb mantega de cacauet:)
-
Mala puta... ni nens no ets capaç de fer..
(L'Alison
s'espera sense dir res fins que ell s'adorm amb la llauna de cervesa
buida sobre la panxa. S'aixeca a poc a poc i va cap a la finestra
oberta. Mira enfora, repenjada a l'ampit. Només se senten les veus
alegres dels dibuixos animats de la tele.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.