Encenc i apago
parts de la muntanya
que mai no havia vist
abans.
O potser les trec
del no res
cada vegada que parpellejo
.
O, ves a saber, potser
només existeixen
dins dels meus ulls,
i per tant
no és el sol
sinó els éssers minúsculs
que habiten les meves
pupil·les
els que
apaguen i encenen
les muntanyes.
O, millor dit,
parts de la muntanya
que mai no havia vist
abans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.