CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dijous, 6 de març de 2014

Agafa les meves mans

Em miro sovint les mans i en recordo d’altres: les de la mare, amb venes inflades i ungles pintades a corre-cuita; les de l’àvia, pigallades i aspres; les meves de fa uns anys, suaus i amb dits fràgils. Tinc el cap ple de fotografies de mans, moltes mans: mans tristes, mans buides, mans tacades, mans tremoloses, mans clivellades, mans descarnades, i sento la por de sempre, que m’obliguin a ser testimoni de la seva metamorfosi sense retorn, d’éssers vius a branques seques i oblidades. Sovint em miro parts del cos i tanco fort els ulls, intentant capturar la seva imatge, intentant robar-la al temps. Cada segon que passa canvio i em fonc en clons que també són jo, però en els quals cada vegada em costa més reconèixer-me. Així i tot, no em dono per vençuda. La por d’esvair-me encara no supera el desig d’esdevenir eterna en un mirall amorós, on el reflex, pur i immaterial, pot perdurar, potser per sempre.
Agafa les meves mans, encara són suaus i blanques i encara em sento les ungles senceres i fortes. Agafa-les i deixa’t recórrer per la vida que encara hi flueix. Agafa les meves mans, si et plau, envolta-les amb les teves i sent la forma que tenen ara i aquí, dins de la meva ment, dins dels teus ulls.
I deixa’m somiar un dia, sota el mateix sol d’avui, quan de les meves mans floriran poncelles blanques. I llavors, jo tornaré a ser jo, la del principi dels temps, bonica i jove i immortal. Perquè, d’alguna manera o altra, res no s’acaba.