dimarts, 29 d’octubre de 2013

Meravellosa miopia

Cada dia anem perdent una mica més la vista. Cada dia ens veiem menys, l’un a l’altra. Un dia vam deixar de veure’ns les taques de les mans. Un altre, la pell flàccida del coll. Una mica més tard, vam deixar de veure’ns les arrugues de la cara. Fa poc, van desaparèixer les galtes enfonsades i els cabells grisos. Hi ha dies que només ens veiem els ulls, ben oberts i vius, i ens entendrim escoltant la música dels nostres cossos que s’integren, a poc a poc, dins del seu hàbitat natural.
Cada dia, la meva dona es torna més jove i ella diu que jo també.