M’aixeco, obro la finestra, respiro.
Fa núvol i l’aire pesa igual a fora com a dins. Obro l’ordinador i miro les
notícies. Política, bancs, economia, concerts, lluna creixent, dos accidents de
trànsit. A baix de tot una foto petita que no es veu bé. L’apropo i la miro. Un
carrer qualsevol d’una ciutat moderna, papers arrugats, burilles, asfalt
tacat. Cap fulla, cap ombra, cap persona caminant. Al mig del buit, dos gossos bruts estirats al costat d’un escaló que sembla l’entrada d’una botiga. Entre ells,
amb el cap sobre la panxa d’un i els peus descalços sobre l’altre, un nen d’edat
indefinida. Tots tres dormen profundament. El nen té els cabells llargs i les
ungles negres. D’alguna manera surrealista, està mig abrigat amb una manta blanca
de ratlles blaves. El blanc encara sembla blanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.