El dia que la seva dona va marxar de casa,
ell ja sabia que aniria amb la germana, la mala bèstia. Quan l’havien acomiadat,
el superior li havia tret l’arma i el permís. Per això aquell dia va agafar el
que li podia fer més servei, els dos ganivets grans de la cuina. I també un de
petit, per si de cas. No havia pensat què faria quan se la trobés, però sabia
que la germana no el deixaria acostar-s’hi. No volia provocar cap problema, ell
no era home de ficar-se en merders. L’únic que volia era que la seva dona
tornés a casa. La necessitava. No podia dormir sense ella. No tenia res per
menjar. No li quedava roba neta. No tenia res a fer en tot el sant dia.
Avorrir-se. Mirar el futbol. Beure cervesa rere cervesa. No havia estat capaç
ni de donar-li un fill, la mala pècora. I ara se n’havia anat. L’havia deixat.
Va
veure la cunyada de lluny i va escopir a terra, emprenyat. Elles no l’havien
vist encara. Venien de portar els nens a l’escola i caminaven de pressa, amb el
cap cot. La mala puta es va posar entre ell i la seva dona i va començar a
cridar. No recorda quantes ganivetades li va haver de donar abans que callés.
L’altra estava ajupida a terra i es tapava el cap amb les mans mentre bufava
com un animal ferit. Va tirar els ganivets i la va agafar pels cabells,
estirant-la cap al cotxe mentre li donava cops de puny i de peu. Calla, filla
de puta, calla d’una vegada. I no callava, la molt puta. Li va haver de xafar el cap amb la bóta
i torçar-li els braços fins que els va sentir cruixir. Quan va callar, la va
tirar dins del cotxe com un sac de patates i va engegar el motor. Et mataré, et
mataré si tornes a marxar, desgraciada!
En arribar davant de l’hospital, la va agafar a coll com si fos una nena petita
i li va fer un petó a l’ull dret, que tenia la parpella esparracada i semblava
un tros de carn viva. Per què m’obligues a fer-te això, nineta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.