CV literari català

Guanyadora del premi Núvol de contes, Barcelona, 2016

Guanyadora de la Lliga de Microrelataires Catalans, 2016

Finalista del premi Tinet, Tarragona, 2016

Finalista del concurs ARC, 2016

dimecres, 12 de juny de 2013

Coses que passen

El dia que la seva dona va marxar de casa, ell ja sabia que aniria amb la germana, la mala bèstia. Quan l’havien acomiadat, el superior li havia tret l’arma i el permís. Per això aquell dia va agafar el que li podia fer més servei, els dos ganivets grans de la cuina. I també un de petit, per si de cas. No havia pensat què faria quan se la trobés, però sabia que la germana no el deixaria acostar-s’hi. No volia provocar cap problema, ell no era home de ficar-se en merders. L’únic que volia era que la seva dona tornés a casa. La necessitava. No podia dormir sense ella. No tenia res per menjar. No li quedava roba neta. No tenia res a fer en tot el sant dia. Avorrir-se. Mirar el futbol. Beure cervesa rere cervesa. No havia estat capaç ni de donar-li un fill, la mala pècora. I ara se n’havia anat. L’havia deixat.

Va veure la cunyada de lluny i va escopir a terra, emprenyat. Elles no l’havien vist encara. Venien de portar els nens a l’escola i caminaven de pressa, amb el cap cot. La mala puta es va posar entre ell i la seva dona i va començar a cridar. No recorda quantes ganivetades li va haver de donar abans que callés. L’altra estava ajupida a terra i es tapava el cap amb les mans mentre bufava com un animal ferit. Va tirar els ganivets i la va agafar pels cabells, estirant-la cap al cotxe mentre li donava cops de puny i de peu. Calla, filla de puta, calla d’una vegada. I no callava, la molt  puta. Li va haver de xafar el cap amb la bóta i torçar-li els braços fins que els va sentir cruixir. Quan va callar, la va tirar dins del cotxe com un sac de patates i va engegar el motor. Et mataré, et mataré si tornes a marxar, desgraciada!

En arribar davant de l’hospital, la va agafar a coll com si fos una nena petita i li va fer un petó a l’ull dret, que tenia la parpella esparracada i semblava un tros de carn viva. Per què m’obligues a fer-te això, nineta?