Tres noies que durant deu anys han estat tancades en la mateixa casa, en un barri qualsevol d'una ciutat qualsevol. Elles no diuen res. Només parla el veí que les ha alliberat. Després de deu anys. Només s'han publicat les seves fotos d'abans d'estar segrestades. Cares normals. Més aviat alegres. Ningú no n'ha vist cap foto d'ara. Ningú no en sap res. Ningú no pot explicar res.
El primer que m'imagino és la casa. Habitacions petites, sense finestres, amb forats de ventilació a través dels quals les noies sentien els altres crits. Matalassos tacats a terra. Parets brutes, esgarrapades amb paraules i números. Pudor. Molta pudor. Un llum de neó blanc amb una mosca atrapada a dins. Ecos de passes.
No puc seguir imaginant res més. Necessito aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Multumesc. Gràcies. Gracias. Thank you.