Sota les escombraries (conte que m'ha regalat la final de la Lliga dels Microrelataires Catalans 2016)

Camina mecànicament, amb els ulls a terra, temptejant el sòl en cerca de sediments d'origen artificial. Davant seu, el desert enterra històries mai explicades. Abans hi havia ocells, balenes i arbres. No en pot imaginar la veu, ni el tacte. Fantasieja amb simfonies de fulles blaves mentre l'avís de tornada sona esmorteït, en un pla llunyà.

Creia que el concepte de dolor només existia en la realitat virtual, però la nova sensació d'esgotament que experimenta el sorprèn per la seva agudesa. Porta tot el dia amb aquest rosec per dins, provocat pel descobriment del matí, mentre treballava en les excavacions d'escombraries dels segles anteriors: un objecte de paper, material molt rar, cobert d'uns símbols difícils de desxifrar. Hi havia sentit una forta atracció, més enllà de qualsevol comandament. Sabia que, si l'hagués mogut, s'hauria desintegrat. Sense esperar permís, havia col·locat el visor a un centímetre del fòssil. Codi. Cerca. Llenguatge. Cerca. Entrada.

La decisió està presa: no tornarà a la base i es quedarà al desert per sempre més. Perquè l'Alex003100 ja no és el mateix. Ara, ell pot fer que els ocells volin i que les balenes cantin. El llibre de contes de sota les escombraries ha quedat obert.