Amor incondicional

Vostè no ho pot entendre. Tota la culpa és meva. Jo estimo la meva filla amb bogeria. La vam adoptar de ben petita, després de molts anys de soledat, i mai no he pensat que no era filla meva. Però per sobre de tot, he estimat i estimaré la meva dona. Amb ella he compartit la meitat de la vida, el millor i el pitjor. Quan va començar a trobar-se malament i tenir al·lucinacions vaig intentar apartar la nena d’ella, vaig intentar protegir-les. No me’n vaig sortir. Cada dia la Charo es torturava amb una nova sospita, amb un nou càstig. I em torturava a mi. I la torturava a ella, tan innocent, tan fràgil. Em feia llàstima la Charo. Em deia que es mataria si no feia fora la nena. Em deia que prendria foc a la casa per acabar amb tots nosaltres. Per acabar amb el seu malson.

Jo sabia que algun dia ho faria. Però no vaig poder fer-hi res. Vostè no ho entén. Només vaig intentar ajudar-la a desfer-se del cadàver de la nena. Ja sé que no ho vaig fer bé, ja sé que li vaig fallar. A ella i a la nena. Però jo l’estimo. L’estimo moltíssim. A ella i a la nena.

http://www.20minutos.es/noticia/1961607/0/asunta-crimen/padres-prision-carcel/teixeiro/